A CASA SOM UN TRIO!!

A Titània ens adherim al “Dia mundial del Sueño Feliz”, la nostra companya Mireia, ha escrit un post sobre la seva experiència dormint amb una criatura…

 

De tota la vida que he tingut problemes per dormir… els horaris de feina no han ajudat gaire, treballar de nits em passa factura!!! Però un cop agafo el son… no hi ha qui em llevi, sóc una dormilega, ja pot tronar o llampegar que jo no em desperto!!!

Des que em vaig quedar embarassada, el primer que tothom ens deia era: ui… se us ha acabat dormir bé!!! i a mi, certament era una de les coses que em feia més por, pensava: i si es desperta molt sovint…? i si és d’aquells nens que no dormen…??? ( al tanto!!) i si no el sento per les nits…???

Per sort anavem preparats i informats, havíem llegit i compartit amb altres pares l’experiència del collit i no en teníem dubtes, així que li dèiem a tothom… i en veu alta: COLLITAREM!!

Tot i així les pressions familiars no van tardar en arribar… la meva mare dient que “MOLTS” nens es morien aixafats pels pares (jo li contestava, si es clar, els diaris en van plens…!!!)  la meva sogra, regalant-me llençolets de bressol… total que vaig cedir a les pressions (si, vaig ser jo soleta, perquè el meu company continuava convençut que no ens feia falta el bressol) i vaig emportarme a casa  un bressol tipus moisès que em va deixar una companya (il·lusa de mi, pensava: per quan dormi durant el dia i jo vulgui fer coses… quina cosa voldria fer jo, més que dormir??)

Quan va néixer l’Arnau ens vam passar tota una setmana pell amb pell sense poder-nos separar, dormint juntets tots tres, quin plaer!!! Me’n vaig adonar que no es dorm tan malament amb les criatures, que els nens i nenes quan se senten segurs dormen (tots dormen) i que el petit no plorava en tota la nit, quan tenia gana, només sentir com es llepava els llavis ja tenia la teta dins la boca… no li donava temps a despertar-se!!! A mida que es feia gran i el llit es quedava petit vam acoplar un llitet al costat i així vam aconseguir 1.75 cm d’amplitut que es van agraïr!!!! I així hem passat 11 mesos !!!

Jo em pregunto: com s’ho fan les mares que donen pit a la nit i no dormen amb ells, deuen anar baldades!!!, com es poden perdres els somriures nocturns que fan mentre somnien?? com poden dormir tranquil·les sense sentir la respiració dels seus nadons a cau d’orella???

A casa meva som un trio. Dormim els tres junts, apa queda dit!!!

Us ensenyo la foto del meus dos nois dormint junts…. a mi se’m cau la baba!!!

 

Per cert, per als curiosos… El bressol el vam desmuntar al 5è mes del petit, no el vam fer servir mai, però va ser molt útil per guardar peluixos, ninots i demés… ara està plegat i pendent de tornar-li a la meva companya ( que tot i així… li agraeixo que em cedís el bressol de les seves criatures!!!)

 

Mireia Monllau, mare de l’Arnau ( i infermera)

 

 


29 de Junio: Día Mundial del sueño feliz

Des de Titània ens encanten les iniciatives que promouen un part i una criança respectuosa. Per això ens volem adherir a l’última proposta que ha sorgit de la blogosfera maternal i paternal a favor del son respectat i del collit.
Els últims anys s’han publicat diferents llibres de mètodes conductistes sobre el son infantil on creiem que s’acosta al maltracte deixant als nadons plorar, menyspreant les seves necessitats i someten-los… Per això animem a totes les mares i pares que acompanyen a les seves criatures a dormir, els que els encanta acaronar les criatures, bressolar-les, omplir-les de petons i dormir amb elles… a una acció a favor del son infantil des de la xarxa.


La proposta:
Hi ha diferents maneres de participar a l’acció que es durà a terme el dia 29 de Juny. Es pot participar des de diverses xarxes socials.
Twiter: El dia 29 ajudeu a convertir el hashtag #desmontandoaEstivill “trend topic”, i expliqueu la vostra experiència…
Facebook: podeu afegir-vos al grup i l’esdeveniment, a més d’omplir les vostres pàgines i perfils d’experiències sobre el son respectat, també podeu pujar la foto que prové del web amormaternal.com i que us adjuntem al post.
Blog: feu-ne difusió de la iniciativa i escriviu la vostra experiència .

Recordeu que totes les accions s’han de dur a terme el mateix dia 29 de Juny!!!

Expliquem al món que sou moltes les mares i pares que respecteu el son de les vostres criatures!!!


MAMACANTA

Vols distrutar amb la teva criatura cantant cançons?? Doncs aquest curs és per a tu. Vine els dilluns de 16 a 17h a disfrutar del Mamacanta. Un espai on compartir amb altres mares, pares i criatures el plaer de la música i el cant. Dirigit a embarassades i a mares i pares amb nadons fins a 9 mesos. A càrrec de Tànit Navarro, http://www.tanitnavarro.com/biografia/

Per tan sols 35€!!!

Comencem el proper dilluns 26 de Juny!!

Image

Ella es así…

La setmana passada ens va arribar aquest post dedicat a la Tere, la nostra llevadora. Ens va emocionar moltíssim perquè el va escriure una gran mare a qui estimem molt, l’Emma. Des d’aquí, ho volem compartir amb vosaltres:

Tere es pequeña, fina, pausada.

Su sonrisa es infinita y apacible, tan infinita que la obliga a cerrar los ojos para hacerse sitio, tan apacible que la obliga a cerrar los ojos para vivir esa paz.

Su risa, frecuente, es jadeante, casi orgásmica, porqué ese orgasmo es el principio de la vida, el germen de su ser, el primer eslabón de la larga cadena de su profesión.

Su melena ondulada es el decorado que alegra la estancia, el telón abierto de un maravilloso escenario.

Su olor es suave, casi neutro, para poder pasar desapercibida, como su voz, siempre en el tono preciso, sin acordes ni desacuerdos.

Su tacto es cálido, sin contrastes ni humedades, como la continuidad de mi ser.

Su mirada es directa y clara, pero sin inquisición, aportando la seguridad de quien no engaña a nadie, de quien no esconde quién es, de quien no juzga a quién mira.

Tere es mi comadrona y mi comadre.

Juntas hemos vivido momentos maravillosos que nos han unido con lazos eternos.

Juntas hemos respirado el dolor de la espera y el amor de la bienvenida -el que todo lo puede, el que todo lo transforma-.

Juntas hemos traspasado muchas barreras: la de las palabras, la de los silencios, la de las distancias, la de las tecnologías y más allá.

Tere es así, y así nos acompasamos.

Unidas en la presencia y en la ausencia, porqué me has acompañado siempre, aún cuando no estabas, siempre conmigo, siempre en mí.

Unidas en el nacimiento, en el renacimiento, y en el crecimiento -adelante, siempre adelante-.

Unidas para inventarnos y reinventarnos, siendo siempre las mismas y siempre distintas, en el constante caos que da orden y sentido.

Tere es bella, es un ser bello cuya belleza embellece a los que la hallan.

Tere abraza y traza los lazos de nuevos abrazos enlazados a sus brazos.

Tere susurra en silencio los sonidos suaves de suaves suspiros.

Tere es mi comadre y también mi comadrona.

Este es mi pequeño gran homenaje a una pequeña gran mujer: Teresa Gonzalo, amiga y comadrona que asistió presencialmente mis dos primeros partos en casa, y en la distancia el tercero y último hasta ahora, con sus palabras acertadas en los momentos oportunos, unidas y vinculadas ya de manera cósmica y cibernética. Lo hago aquí y ahora en primer lugar porqué lo merece (ella especialmente y también sus compañeras de profesión, a menudo cuestionadas desde puntos de mira tan diversos como los espirituales y los económicos); en segundo lugar porqué me apetecía, sin más; y en tercer lugar porqué ayer hizo 5 años que nació Dídac, y con él una nueva mamá, la misma pero diferente, en el acompañamiento y la comprensión incondicional de la mejor profesional y de la mejor cómplice que la vida podría ofrecerme. Y a pesar de llevar tan larga trayectoria a sus espaldas, tuvo ayer para nosotros un pensamiento y nos hizo llegar el calor de su presencia en la ausencia como sólo ella sabe hacerlo. Gracias, Tere, por querernos aunque sea sólo un poquito, por pensarnos aunque sea sólo un ratito, y por haber decidido un día querer, respetar, esperar, respirar, abrazar, sonreír, escuchar, acompañar a tantas mujeres en una circunstancia tan particular como es el proceso pre/peri/postnatal. Gracias.

Taller de primers auxilis per a nadons i nens a l’estiu

S’acosta l’estiu i volem que ho disfruteu al màxim, per això els nois i noies de Firstaidkids ens ofereixen un taller molt especialun curs participatiu, teòric i pràctic on aprendrem sobre temes com la insolació, picades, cops de calor, prevenció a l’aigua…

Molt pràctic!!! No us ho perdeu!!!

Image

Més informació a Titània (934266559 o info@titania-tasco.com) i a http://www.firstaidkids.es/nuevo-curso-de-primeros-auxilios-en-el-verano-en-colaboracion-con-titania-tasco/

MENOPAUSA I TERRA PELVIÀ

Durant la menopausa els canvis hormonals propis de l’edat, apareixen i entrem en una altra etapa de la nostra vida com a dones.

Segons la Miranda Gray en el seu llibre “Luna Roja”, és una etapa en la que ens mantenim amb una creativitat enorme, sempre que permetem que surti de nosaltres, que neixi de dins per aflorar al exterior.

Les dones som canvi, som cícliques, acceptem la nostra natura, comencem a entendre com fluctuem i permetem-nos estar d’una manera o d’una altra, segons el nostre cicle, traient de nosaltres el millor en cada moment.

Al arribar la menopausa el cicle es manté en la seva part més creativa i energètica, encara que en un primer moment costi veure-ho així, és també un bon temps per fer treball personal i poder així entendre i acceptar els canvis, per donar-los una visió positiva i treure el millor profit d’aquesta època de la vida.

Som emocions, sentiments, ànima…i també cos, és per això que és bo ocupar-nos de la nostra globalitat.

Així, des dels meus coneixements m’agradaria apropar-vos aquesta informació sobre la cura del perineu abans, durant i desprès de la menopausa.

Amb els canvis hormonals, la musculatura del cos es debilita i la del terra pelvià també. Això fa que les vísceres del terra pelvià (bufeta, úter i recte) quedin desprotegides, i que puguin desplaçar-se cap al exterior, amb les molèsties que això comporta (sensació de pes al baix ventre, pèrdues d’orina i/o de gasos al esternudar, tossir, riure, córrer, caminar…).

El millor, com sempre és la prevenció. No arribar a tenir aquestes molèsties, actuar a temps per mantenir la nostra salut.

Avui en dia, la millor opció per aconseguir aquest objectiu, és la Gimnàstica Abdominal Hipopressiva, perquè tonifica abdomen i perineu, i ajuda a col·locar les vísceres en una posició correcte.

És una tècnica suau i eficaç, que combina diferents postures amb la respiració (hem de fer una apnea expiratòria per elevar el diafragma i amb ell, la resta d’estructures abdominals i perineals).

Per contra, no la recomano a persones que tinguin hèrnia de hiatus, perquè al mobilitzar el diafragma, la hèrnia podria augmentar.

En els casos que no podem fer la Gimnàstica Abdominal Hipopressiva, ens dedicarem a fer exercicis de Kegel i si fes falta, es poden fer tractaments amb electroestimulació muscular a nivell del perineu i de l’abdomen, ja que aquests grups musculars protegeixen el terra pelvià davant augments de pressió com ara tossir, esternudar, agafar pesos… La seva funció és de subjecció, és a dir, mantenen el pes del cos i frenen el moviment visceral en situacions d’augment de la pressió, evitant els prolapses.

Per tot això, us animo a que afronteu aquesta nova etapa com un altre repte que ens dona la vida, ara que sou més sàvies encara, per tal de conèixer-vos una mica més.

I sobre tot, per prendre consciència de nosaltres mateixes, del nostre cos, dels nostres sentiments, les nostres emocions…i amb aquesta consciència, CUIDAR-NOS!!!!

Maialen Larrea, fisioterapeuta de Titània.

Del color del atardecer de Barcelona

Escrito por Núria Beitia Hernandez

Tapón mucoso es el nombre de una cosa. Es un nombre descriptivo, práctico, sí. Pero a mí lo que me trae son imágenes de belleza. Porque el tapón mucoso, además de ser el nombre que describe algo palpable y un momento esperado, tiene el color del cielo de Barcelona a la hora preciosa del atardecer. Porque el color del cielo de Barcelona, una ciudad mediterránea cercana al mar, en ese momento especial y mágico, y sobre todo en primavera y en otoño, se abre a dar a luz a preciosos y cálidos colores: rojo-naranja, salmón, rosa, lila… azul y muchos otros que conozco aunque no me sé sus nombres.

El cielo, y su amplitud, fue lo que tuve en mis manos la mañana que parí a mi hija. Textura caliente y suave y preciosos e infinitos colores para un nombre que, aunque útil, es poco literario y muy insuficiente para nombrar lo que es: el umbral del precioso tesoro que custodia y que es “abrirse a la experiencia de ser dos”.

1 de Juny del 2012. Núria Beitia Hernández, mare d’una nena i psicòloga a Titània.

Menjar biològic, menjar sa…

Aquesta setmana, Televisió de Catalunya (TV3), ens va oferir un documental molt interessant anomenat “Que mengem?” sobre alimentació. El documental del programa Sense Ficció, ens parla de seguretat alimentària, dels residus tòxics i additius que mengem, de la industria agroalimentària i de què fa l’administració, com regula la seguretat dels aliments. Ens parla dels productes biològics i dels seu beneficis, i de les alternatives que tenim com a consumidors…

Us enllacem aquí el blog del programa on podreu veure el documental i llegir-ne més…  blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=46337&catid=1270

Nosaltres vam trobar el documental interessantíssim, 100% recomanable!!!

Aprofitem, ja que s’hi escau, per anunciar-vos una nova xerrada del Dr. Xavier Uriarte, “Alimentació biològica i remeis per a la mainada” que farem el dia 20 de Juny a la tarda, ens parlarà de la relació entre la salut i l’alimentació infantil, on també s’ensenyarà a utilitzar remeis cassolans per tractar les afeccions lleus dels vostres fills i filles. Tota una oportunitat d’aprendre com autogestionar la pròpia salut i la de la canalla mitjançant l’alimentació.

Hortalisses d’estiu de cultiu biològic a Clua de Meià

Per a més informació podeu escriure a info@titania-tasco.com o trucar-nos a 934266559.