A CASA SOM UN TRIO!!

A Titània ens adherim al “Dia mundial del Sueño Feliz”, la nostra companya Mireia, ha escrit un post sobre la seva experiència dormint amb una criatura…

 

De tota la vida que he tingut problemes per dormir… els horaris de feina no han ajudat gaire, treballar de nits em passa factura!!! Però un cop agafo el son… no hi ha qui em llevi, sóc una dormilega, ja pot tronar o llampegar que jo no em desperto!!!

Des que em vaig quedar embarassada, el primer que tothom ens deia era: ui… se us ha acabat dormir bé!!! i a mi, certament era una de les coses que em feia més por, pensava: i si es desperta molt sovint…? i si és d’aquells nens que no dormen…??? ( al tanto!!) i si no el sento per les nits…???

Per sort anavem preparats i informats, havíem llegit i compartit amb altres pares l’experiència del collit i no en teníem dubtes, així que li dèiem a tothom… i en veu alta: COLLITAREM!!

Tot i així les pressions familiars no van tardar en arribar… la meva mare dient que “MOLTS” nens es morien aixafats pels pares (jo li contestava, si es clar, els diaris en van plens…!!!)  la meva sogra, regalant-me llençolets de bressol… total que vaig cedir a les pressions (si, vaig ser jo soleta, perquè el meu company continuava convençut que no ens feia falta el bressol) i vaig emportarme a casa  un bressol tipus moisès que em va deixar una companya (il·lusa de mi, pensava: per quan dormi durant el dia i jo vulgui fer coses… quina cosa voldria fer jo, més que dormir??)

Quan va néixer l’Arnau ens vam passar tota una setmana pell amb pell sense poder-nos separar, dormint juntets tots tres, quin plaer!!! Me’n vaig adonar que no es dorm tan malament amb les criatures, que els nens i nenes quan se senten segurs dormen (tots dormen) i que el petit no plorava en tota la nit, quan tenia gana, només sentir com es llepava els llavis ja tenia la teta dins la boca… no li donava temps a despertar-se!!! A mida que es feia gran i el llit es quedava petit vam acoplar un llitet al costat i així vam aconseguir 1.75 cm d’amplitut que es van agraïr!!!! I així hem passat 11 mesos !!!

Jo em pregunto: com s’ho fan les mares que donen pit a la nit i no dormen amb ells, deuen anar baldades!!!, com es poden perdres els somriures nocturns que fan mentre somnien?? com poden dormir tranquil·les sense sentir la respiració dels seus nadons a cau d’orella???

A casa meva som un trio. Dormim els tres junts, apa queda dit!!!

Us ensenyo la foto del meus dos nois dormint junts…. a mi se’m cau la baba!!!

 

Per cert, per als curiosos… El bressol el vam desmuntar al 5è mes del petit, no el vam fer servir mai, però va ser molt útil per guardar peluixos, ninots i demés… ara està plegat i pendent de tornar-li a la meva companya ( que tot i així… li agraeixo que em cedís el bressol de les seves criatures!!!)

 

Mireia Monllau, mare de l’Arnau ( i infermera)

 

 


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s