Reflexología podal y sínfisis púbica

Image

La sínfisis púbica es la conexión entre las dos partes del pubis. Se trata de una articulación cartilaginosa que une las ramas superiores, derecha e izquierda de los huesos púbicos. Se localiza entre la vejiga urinaria y los genitales. En las mujeres está localizada sobre la vulva y en los hombres se localiza sobre el pene.

Durante el embarazo, hormonas como la relaxina suavizan este cartílago permitiendo flexibilizar los huesos pélvicos a la hora del parto.

Cuando se siente dolor de pelvis puede ser debido a una disfunción de la sínfisis púbica. Esta disfunción consiste en que esta articulación no funciona como debería, que una hemipelvis se mueve más de lo normal respecto a la otra, lo que origina un mensaje nervioso que llega a la médula espinal provocando espasmos musculares que causarán inflamación y un dolor intenso.

Es un problema frecuente que se suele presentar en un tercio de las mujeres embarazadas, o durante el puerperio, quienes lo viven como algo grave ya que interfiere en su calidad de vida y les perturba el sueño debido a que por la noche, generalmente, empeoran los síntomas.

Esta disfunción suele aparecer después del quinto mes de embarazo, en la duodécima semana.

La reflexología podal ayuda a calmar estos síntomas aliviando el dolor y, por ende, contribuyendo a la restitución del sueño. Se trata de un tratamiento específico aplicado sobre la zona refleja de la sínfisis púbica que se realiza en el domicilio del paciente con el fin de facilitar la relajación y con ello contribuir a la descongestión de la zona en cuestión para que recupere su estado óptimo.

Para más información sobre este tratamiento contacta con Sara Farré, reflexóloga podal del equipo de Titàna Tascó.

Setmana Mundial per la Lactància Materna (SMLM)

Aquesta és la setmana mundial de la lactància materna….

És una setmana per celebrar, ja que després d’uns anys on la lactància era gairebé perseguida com les bruixes…. (serà que alguns havien descobert com de poderoses es sentien les dones que alletaven a les seves criatures) mica en mica, cada cop més, les dones opten per alletar els seus fills i cada cop per més temps…

No ha estat, ni és, un camí fàcil. Tants anys de persecució han quedat en l’interior de les dones com a cicatrius, minvant la seva convicció, fent-les creure que no són capaces i inclús sorprenent-se de que fos possible, en el cas de que alletessin correctament i durant força temps…. Però per sort, les dones són més fortes, més fortes que les modes, més fortes que les industries que tenen interessos en succedanis de llet i més fortes que aquells professionals que no només no creuen en elles sinó que aconseguien que les dones no creguessin en elles mateixes, que tots aquells misògins que menyspreen la lactància….

Les dones després de parir, com lleones, protegeixen les seves cries i comencen a amamantar-les oblidant totes aquelles persones que les volen separar de les seves criatures, i cada cop més, s’uneixen a “tribus”, espais amb altres dones on troben recolzament, ajuda, acompanyament i alleten, alleten tranquil·les, gaudint de la seva capacitat nutrícia.

Evidentment, la ciència avala la lactància. Son tants els beneficis d’alletar: des de la composició de la llet, les defenses, els gustos, l’autoregulació de la pròpia alimentació… fins a l’amor, les carícies, la disponibilitat, el pell a pell, el plaer de la succió, la seguretat… sense oblidar els beneficis per a la mare (menys risc de càncer, retorn al pes d’abans de l’embaràs amb més facilitat, econòmic, pràctic, menys sentiment de tristesa post part, plaer, “empoderament”…)Però sobretot, no es que sigui el millor, sinó que és el que pertoca a cada criatura, és el que es mereix cada nadó.

És una setmana per celebrar, perquè de vegades tot i ser el més “normal” no és el més fàcil, i les dones  lluiten per les seves lactàncies, s’informen, s’esforcen i s’ajuden unes a altres per poder donar als seus fills els millor i gaudir d’aquest procés de la seva sexualitat al màxim.

Des de Titània, volíem homenatjar a totes les dones, mares biològiques o adoptives, nadons, dides, assessores, llevadores, doules… que amb la lactància materna posen el seu granet de sorra per a construir un món millor.

A totes les dones que alleten o han alletat, sigui el temps que sigui, i no ens volem oblidar de les parelles i /o pares que les acompanyen, que cuiden i faciliten el vincle mare-criatura assegurant així la lactància.

Moltes felicitats!!!

Durant tota la setmana es fan moltes activitats des de diferents espais, festes, xerrades i trobades, ens és impossible anunciar-les totes, però celebrem totes les iniciatives. Des de Titània, acompanyem a les mares en els grups de criança i oferim suport a la lactància, si us cal, durant tot l’any.