El naixement de la Uxue

Imagen

La Uxue va néixer el dijous 26 de setembre a les 4:52 de la matinada, però tinc clar que la meva filla és la culminació d’un camí que vaig començar fa uns anys, cap a mi mateixa, cap a la dona que sempre havia portat, en silenci, dins meu.

Suposo que hi han coses a la vida que són casualitats, però que aquest camí “es fes cos”, com diu la Tere, en una altra dona, pot ser, no ho és tant …

Semblava que el part trigava en arribar, set dies després de la data prevista de part, el dilluns 23, vam tenir visita amb la Tere, vam parlar de moltes coses, entre d’altres em va recordar aquell camí fet per veure si jo podia connectar amb quelcom que m’ajudés a llençar-me sense por al naixement de la nostra filla. Homeopatia i moltes idees, de totes, una que em va servir i molt.

Un cop a casa, vaig començar a fer els deures, dimarts vaig tenir alguna contracció, poca cosa…dimecres visita a l’hospital per fer monitors i eco.

Tot estava bé, la nena perfecta i el líquid amniòtic també.

Em van citar per tornar divendres i em van posar data limit de part…diumenge 29 de setembre. Vaig sortir d’allà tranquil.la perquè la Uxue estava bé, però preocupada perquè els dies s-em tiraven a sobre i no volia un part provocat….

Vam tornar cap a casa, aquest cop amb la ferma decisió d’anar a caminar una bona estona per la platja, a solas amb la meva filla. Dues hores caminant amb pas decidit fins al Port Ginesta, allà em vaig banyar al mar, que diuen que és com un gran úter, vaig parlar amb la Uxue i vaig pensar en les dones que ens han precedit i en la seva força.

Vam saludar a l’abuelito.

Aquella mateixa tarda les contraccions ja eren prou evidents, encara com un dolor de regla, però tenien una continuïtat!!Estava molt contenta perquè el meu cos s’havia posat en marxa i la Uxue també.

Vam sortir a comprar una funda pel cotxet, per l’hivern, i les contraccions eren cada cop més presents.

Vam sopar amb la meva família i vam tornar a casa, el Dani i jo.

Així havia imaginat sempre el meu part, el Dani, les llevadores i jo….Igualment, per si el part s’allargava, teníem dos acompanyants, la Mari i el meu germà.

Ens vam estirar al llit, eren les 23:15 més o menys, no estava gaire còmoda, així que li vaig dir al Dani que descansés, que estava amb contraccions, però eren suaus, tot i que em venien cada 7 minuts. Vaig pensar que encara quedava bastant, que de moment devia estar esborrant el coll de l’úter, com ben ens havien explicat al curs de preparació a la maternitat a Titània.

Al sofà amb la bossa d’aigua calenta tampoc estava gaire bé, així que vaig anar cap a la banyera i l’aigua calenta em va calmar molt!! Sigue leyendo

Creixent en Tribu

Desde la Cooperativa Titània-Tascó assistim parts a casa, fent formació per les parelles que volen un part natural i tenim grups de criança compartida. Per afovorir el vincle amb les criatures, l’alletament matern i la criança respectuosa.
Inici de nou curs el proper divendres dia 7 de febrer 2014 a les 18 hores.