CURS DE PREPARACIÓ A LA MATERNITAT I PATERNITAT

Per fi comencem de nou un dels cursos que més ens agraden a Titània, el curs de preparació a la maternitat i paternitat.

Moltes parelles arriben a Titània arrel d’aquest curs, és la porta entrada al món maternal i paternal un espai per gaudir en parella esperant a l’arribada de la vostra criatura.

El curs dura 6 mesos (24 sessions) on es tracten temes d’embaràs, part i criança. És un lloc de trobada amb diverses parelles que estan en la mateixa situació, dirigida per professionals com la Pepi Domínguez  (llevadora) acompanyada d’altres professionals com la  Núria Beitia (psicòloga), on les parelles poden trobar tota la informació i eines necessàries per poder autogestionar el procés des del respecte, d’una manera conscient i acompanyada.

Tan si voleu parir al hospital o a casa.

Ens avalan 28 anys d’experiència i  milers de parelles que han aconseguit un part, un naixement i una criança amb conciencia.

Durant el curs es tracten temes com:

  • Aspectes físics i emocionals de l’embaràs, part i post-part
  • Consciència corporal,  respiració, relaxació i massatges per afavorir el part fisiològic a cada sesió.
  • Autoconeixament i autoexploració. La anatomia i fisiologia a favor del part natural.
  • Posició del bebé i escolta del batec del seu cor.
  • Desenvolupament del part fisiològic.
  • Assaig d’esponderaments i posicions durant el part.
  • Acollida de la criatura i les seves cures.
  • Desenvolupament psicosexual del nadó.
  • Alletament matern, fisiologia, etapes.  Dificultats i recursos.
  • Alimentació infantil, ritmes dels nadons, el plor, la son…
  • Sistema inmunitari, vacunació i les seves alternatives, malalties infantils. Cures casolanes.
  • Sexualitat en el post-part i mètodes anticonceptius.
  • Recuperació del sòl pelvià.
  • Vincle afectiu mare-pare-fill-filla.

Així que a totes les parelles que comenceu aquesta aventura, us animem a viure aquest procés amb nosaltres, tots els divendres de 18 a 20 hores !!

Comencem el 7 de febrer de 2014

Si vols pots demanar una entrevista gratuïta al 934266559 o demanar més informació al info@titania-tasco.com

 

El naixement com a punt d’inici en l’educació i la criança

JORNADES COOPERASEC-2012

EL NAIXEMENT COM A PUNT D’INICI EN L’EDUCACIÓ I LA CRIANÇA.
La Cooperativa Titània-Tascó va néixer l’any 1985 a Barcelona. Tascó tenia com a objectiu mostrar que era possible fer una esquerda en el món laboral, econòmic, polític, cultural, social i sanitari. Titània va sorgir per donar resposta al desig de les dones de tenir cura de la seva salut i de la seva maternitat, el respecte a les seves decisions de com, on i amb qui volien parir.
En línies generals el que va motivar la seva creació va ser:
• La necessitat d’obrir nous espais on es fusionessin iniciativa i creativitat, relació personal i intercanvi professional.
• La voluntat de participar en un procés de buscar nous camins per a una situació de crisi, políticament desencantada, cultural i socialment qüestionable.
• El desig de donar cabuda a les capacitats i projectes professionals que no trobaven un marc adequat en el mercat laboral establert.
• Un entusiasme per trencar amb l’individualisme i la insolidaritat.
Tot això va ser possible per la iniciativa, l’empenta i l’esforç d’un grup de persones que provenien de diversos àmbits: el moviment de no-violència i objecció de consciència, moviments de ciutadans i ciutadanes de base i altres persones que intervenien de manera activa en la vida cultural, social i política del país, el grup de parts de Barcelona, així com professionals de la salut.
A Titània-Tascó des del seu inici s’han potenciat diferents iniciatives i projectes com: l’espai de salut “Titània, dones per la Salut”, el forn de llenya de Castellolí, el menjador-tenda de dietètica “La Grana” a Ripollet, la masía-centre rural d´acollida i trobades “La Plana” a Sta. Mª d´Oló. També va sorgir a nivell nacional l´”Asociación Nacer en Casa” i “La Liga para la Libertad de Vacunación” d’aquesta continuem sent la sede. Amb el temps cada projecte es va independitzar fent el seu propi camí, encara que mantenim afinitats comuns. Alguns projectes no han continuat dins l´entitat per no ser afins als nostres valors, objectius o principis de la cooperativa.
Actualment compartim l’espai amb Xicalla, espai d’educació lliure

Són 27 anys que treballem des de l’autogestió com a cooperativa i per l’autogestió de la salut i el part a casa. La nostra essència es treballar des de la LLIBERTAT, la CONFIANÇA i el RESPECTE, tant com a treballadores com en l’atenció i acompanyament professional. Oferim un servei basat en l’atenció integral de la persona.
Ens dediquem a promoure la salut en general, teràpies naturals, l’assistència del part a casa, recolzament a l’alletament matern i fem grups de Preparació a la maternitat i paternitat, així com grups de criança.
Les dones i parelles que formen part dels grups volen informar-se, intercanviar coneixements i experiències, son grups de reflexió, d’ajuda, d’acompanyament i enriquiment mutu. Això afavoreix la cohesió del grup i el vincle que, en la majoria de casos, es manté durant molts anys després continuant compartint la seva experiència.
Els objectius en l’acompanyament són:
• Possibilitar l’autonomia pròpia i del propi grup
• Afavorir la pressa de consciència de les seves necessitats i desitjos
• Potenciar la seva capacitat d´autocura
• Obrir nous punts de mira
• Possibilitar relacions saludables basades en la confiança i el respecte
• Proporcionar informació i recursos perquè puguin prendre les seves decisions.
• Recolzar la capacitat de responsabilitzar-se dels propis processos.
• Respectar la singularitat de cadascun i cadascuna.
• Potenciar la relació amb altres grups o entitats socials.
Amb tot això anem teixint la història de les dones i homes que hi participen i, a la vegada, la nostra pròpia història, com a persones i com a cooperativa.
Anem aprenent , amb el que donem i rebem, tots i totes plegades i així anem compartint camí. Som mitjanceres del nostre saber i també dels saber que hem rebut de les i els altres, de la experiència viscuda i sentida.
Acollim i acompanyem el que neix de cadascun i de cadascuna. Tenint en compte la seva singularitat, la seva diferència vers l’altre, i es sostenible en base a l’acceptació i el reconeixement d’una mateixa i l’altra. Així que es el respecte a la manera de pensar de cadascú, les seves ideologies i creences, la seva llengua i cultura, els seus sentiments… La manera que l’individu té de relacionar-se amb ell mateix té que veure amb com es relaciona amb el altre, amb la societat que viu i amb el món.
El grup aporta diferents maneres de veure i viure la vida i això crea referències que poden ser punt de partida de noves formes de plantejar-se les coses, de renovar decisions o consolidar les que ja tenen. Sabem que en cada grup que comença, s’inicien, a la vegada, noves relacions, noves mirades en relació a la maternitat i paternitat, en criança i educació, com també en altres temes.
Transmetem els valors de la cooperativa quan acompanyem a un grup, els projectem perquè els tenim ben integrats com a dinàmica de relacionar-nos i de treballar. Aquests valors són: la participació activa, sensibilitat, compartir, ajuda, reconeixent, acceptació, diàleg, respecte, confiança, llibertat; valors i actituds que es projecten dins el grup, i ells li donen continuïtat possibilitant noves xarxes de relacions, de projectes i intercanvis en la comunitat. Així entenem que es construeix una societat responsable amb ella mateixa i amb el seu entorn.
Tot això ho fem tenint en compte l’origen, la gestació, i a qui ens va donar la vida i a la vida. Des de la concepció, gestació i el naixement de les criatures la pròpia mare li ensenya aquests valors, que queden impregnats en el bebè i li serviran de guia.
Entenem el cos de dona com un espai solidari, només per la seva capacitat de ser dos ja possibilita la relació (encara que es faci real o no), engendra solidaritat, nodreix al bebè en la seva matriu, el seu niu, li transmet els seus sentiments, els seus valors, li protegeix i el deixa partir perquè continuï el seu camí, sabent-se acompanyat. A través del cos de dona es construeix un cos social i socialitzador.
Per això treballem des de la sexualitat femenina, que té a veure amb com ens relacionem amb el nostre cos, amb els sentits, amb el plaer, amb el dolor, amb el desig, amb la necessitat, la capacitat de donar i rebre, d’obrir-se, de sentir l’amor, la tendresa… Cal conèixer i reconèixer-se en el propi cos, explorar-ho, acceptar-ho, convidar-lo a sentir tot allò que ens passa i passa per la vida. Mostrar-nos amb la nostra manera d’ésser i d’estar en el món.
Aquest saber-se d´una mateixa es reflexa en tot allò que fem, amb totes les persones que ens relacionem i amb tot el que ens envolta. En la gestació li donem cos al bebè i li ensenyem el que anem aprenent, de nosaltres mateixes i del món. Li ensenyem l’espai i els límits, la realitat. Durant el part, un nou temps d’obrir-se a l’altre, un viatge conjunt,una abraçada intensa, el dolor i el plaer present, l’emoció viva, l’acollida apassionada i la felicitat inoblidable. Durant la criança mantenim el contacte íntim, li donem seguretat, singularitat, continuem cuidant-lo amb el tacte i el contacte, l’afecte, l’alletament, els massatges, la veu, cobrint les necessitats bàsiques …
La relació inicial de l’ésser humà, des de la seva concepció, es social i solidària, comença en la unió de la seva mare i el seu pare(o de les diferents variants que una dona pot engendrar ).
El bebè s’incorpora i incorpora el món, a través i en relació amb la mare, amb el seu cos. Des de la matriu va conformant el seu esquema corporal, emocional i social. El bebè creix dins la matriu amb el model de vida de la mare ( i a la vegada del pare/ parella, a través d’ella).
Els records prenatals estan a la memòria cel•lular, es la memòria genètica. Alguns autors consideren que les experiències més formatives són les que transcorren abans del naixement. En les experiències prenatals estan les influències socials, culturals, polítiques. Quan es produeixen traumes abans, durant o després del naixement, la quantitat i la qualitat d’unió es redueix. En el cos i la ment del bebè es produeix una resposta de “defensa natural” , que posteriorment requerirà molt reconeixement i comprensió per anar endavant. Encara que el bebè intrauterí incorpora experiències de la seva mare i pare/parella, ells tenen també les seves experiències úniques . Un naixement respectuós contribueix a la pau mundial.
Tot això ho treballem en els grups amb diferents dinàmiques. Fem exercicis de consciència corporal, de respiració, de relaxació, dansa; i també fem xerrades sobre diferents temes: alimentació, autocures, sexualitat, factors emocionals, el procés de part fisiològic, acollida i cures a la criatura, alletament matern, quin significat té convertir-se en mare i pare, rols de referència, educació… en un marc de confiança, respecte i confidencialitat.
El nostre punt de partida és des de la salut, no es des de la malaltia; les relacions i la manera de treballar es cooperant no competint; ens basem en la confiança no en la por: si la balança va cap a la por es retrau, li resta capacitats, li dificulta avançar, i viu amb més angoixa. Si es declina cap a la confiança una persona es capaç de viure la vida més alegre, més segura, pot fer eleccions més lliures, decidir el que necessita o desitja, reconèixer les seves capacitats i les seves limitacions, pot respondre i resoldre les situacions més adientment, i assumir millor les seves responsabilitats. En definitiva, viure d’una manera més joiosa la vida i transmetre-la així. Cal educar en confiança i llibertat perquè l’ésser, la societat, puguin viure de manera saludable.
Amb la gestació i el naixement la dona accedeix a la seva maternitat, l’home a la seva paternitat i la criatura a la seva Humanitat.
Des de Titània fem difusió de tots aquests conceptes i valors amb: xerrades a la comunitat, espais de mares i pares, escoles, serveis sanitaris, Fires, congressos,mitjans de comunicació. Perquè sabem que la manera d´engendrar, parir, criar i educar formen part de la transformació de la societat.

Pepi Domínguez Cano i Tere Gonzalo del Moral, Llevadores

COOPERATIVA TITÀNIA-TASCÓ, SCCL
C/ Llibertat, 47 baixos 1a.
08012 Barcelona
Tel. 934 26 65 59
info@titania-tasco.com
Horari d’atenció: Dilluns a Divendres de 10 a 13 h i de 16 a 20 h
http://www.titania-tasco.com
https://titaniatasco.wordpress.com
http://www.pepidominguez.com

Cortar o no cortar el frenillo a los bebés

 Algunos profesionales están recomendando cortar el frenillo de la lengua a los bebés, cuando la madre presenta grietas en el pezón o episodios de mastitis. Lo hacen para aliviar el sufrimiento de la madre o el posible abandono precoz de la lactancia materna.Algunas madres y padres se encuentran que tienen que tomar una decisión como es la de seccionar el frenillo de su bebé. Creo que es una cuestión que hay que pensar, como siempre buscando información contrastada y tomando la decisión que cada una y cada uno crea la más adecuada. Las soluciones a un problema pueden ser múltiples, cuando la madre tiene grietas en el pezón o episodios de mastitis hay que mirar los aspectos fisiológicos de postura y constitución de la anatomía de la boca del bebé y del pezón de la madre Pero quedarse sólo en eso creo que sería una visión muy simple del tema. También hay que examinar los aspectos psicológicos y sociales que rodean a la madre, al bebé y al padre.

 En la actualidad se está poniendo de “moda” cortar el frenillo de la lengua a los bebés. Con   el pretexto de que el frenillo lo tienen corto y si no lo hacen dañaría el pezón de la madre … ¡Fíjate que a mí me suena este argumento!. Desde hace unas décadas las mujeres se les cortaba la vagina, el pretexto de la episiotomía es que no hay espacio suficiente para que pase el bebé, o para evitar incontinencias o prolapsos Pero a estas alturas está demostrado que no es así . Durante décadas las mujeres han sufrido, y de hecho, sufren aún esta agresión. Nos escandalizamos con razón de las mutilaciones genitales en prepúberes de países africanos y en cambio parece normal la práctica de la episiotomía, cortan igualmente pero lo disfrazan como proceso quirúrgico necesario.
Con la episiotomía se corta la inervación del clítoris, la mujer puede tener serios problemas con sus sensaciones placenteras, las molestias pueden durar años.
También se puso de “moda” cortar el prepucio a los chicos, hacer una incisión, la excusa siempre es la misma, el glande es pequeño, resulta evidente en un bebé todo es pequeño, tiene que crecer. Es fisiológico que el pene sea pequeño al igual que lo es el frenillo de la lengua de los bebés.

Entonces, ¿qué hay detrás de estos actos? ¿Porque nos quieren mutilar?
¡Viva la sofisticación! Ahora le toca el turno a la sexualidad oral de los niños y las niñas. Succionar es un placer para el bebé, la naturaleza ha previsto que alimentarse forme parte de su sexualidad oral.
Puede que algún bebé necesite este tipo de intervención pero nunca han necesitado tantas como ahora. Cuando pasa a ser un acto masivo parece más la represión de la sexualidad oral que un acto quirúrgico necesario.

Cada sociedad tiene sus mecanismos de represión, se inventa patologías que no existen y aplica tratamientos quirúrgicos innecesarios como la episiotomía para las mujeres o la circuncisión para los hombres. Este procesos tienen consecuencias a todos los niveles: en el fisiológico tienen una disminución de la sensibilidad en esta zona, que repercute en el disfrute de su sexualidad, a nivel psicológico se esconde el fantasma de la castración.

Tenemos que estar alerta cuando alguien nos recomienda algún procedimiento que tiene que ver con cortar porque lo que quieren cortar no es tan inocente como parece a primera vista. Detrás de la castración viene la sumisión. Seguramente lo que cortan es el vínculo afectivo con la madre, se espera placer y obtiene dolor. Cuando tenemos en cuenta la forma de nacer, el método de crianza … pues vamos con cuidado con quien nos propone cortar.

¿O queremos que nuestras criaturas sean sumisas?

Cuidado con cortar!

Pepi Domínguez
Comadrona

Pepi-Dominguez Cano- Comadrona

Pepi-Dominguez Cano- Comadrona

CURS DE PREPARACIÓ A LA MATERNITAT I PATERNITAT

 

 

Per fi comencem de nou un dels cursos que més ens agraden a Titània, el curs de preparació a la maternitat i paternitat.

Moltes parelles arriben a Titània arrel d’aquest curs, és la porta entrada al món maternal i paternal un espai per gaudir en parella esperant a l’arribada de la vostra criatura.

El curs dura 4 mesos (17 sessions) on es tracten temes d’embaràs, part i criança. És un lloc de trobada amb diverses parelles que estan en la mateixa situació, dirigida per professionals com la Tere Gonzalo del Moral (llevadora) acompanyada d’altres professionals com la Maialen Larrea (fisiterapeuta del sòl pèlvic), Núria Beitia (psicòloga),on les parelles poden trobar tota la informació i eines necessàries per poder autogestionar el procés des del respecte, d’una manera conscient i acompanyada.

Durant el curs es tracten temes com:

– aspectes físics i emocionals de l’embaràs, part i post-part

– Consciència corporal, respiració, relaxació i massatges

– Autoconeixament i autoexploració. Posició del bebé i escolta del

batec del seu cor.

– Desenvolupament del part fisiològic. Assaig d’esponderaments i posicions durant el part.

– Acollida de la criatura i les seves cures. Desenvolupament psicosexual del nadó.

– Alletament matern, fisiologia, etapes.  Dificultats i recursos.

– Alimentació infantil, ritmes dels nadons, el plor, la son…

– Sistema inmunitari, vacunació, malalties infantils. Cures casolanes.

– Sexualitat en el post-part i mètodes anticonceptius.

– Recuperació del sòl pelvià.

– Vincle afectiu mare-pare-fill-filla.

Així que a totes les parelles que comenceu aquesta aventura, us animem a viure aquest pocés amb nosaltres, tots els dilluns de 18.30 a 20.30 hores !!

 

Setmana Mundial per la Lactància Materna (SMLM)

Aquesta és la setmana mundial de la lactància materna….

És una setmana per celebrar, ja que després d’uns anys on la lactància era gairebé perseguida com les bruixes…. (serà que alguns havien descobert com de poderoses es sentien les dones que alletaven a les seves criatures) mica en mica, cada cop més, les dones opten per alletar els seus fills i cada cop per més temps…

No ha estat, ni és, un camí fàcil. Tants anys de persecució han quedat en l’interior de les dones com a cicatrius, minvant la seva convicció, fent-les creure que no són capaces i inclús sorprenent-se de que fos possible, en el cas de que alletessin correctament i durant força temps…. Però per sort, les dones són més fortes, més fortes que les modes, més fortes que les industries que tenen interessos en succedanis de llet i més fortes que aquells professionals que no només no creuen en elles sinó que aconseguien que les dones no creguessin en elles mateixes, que tots aquells misògins que menyspreen la lactància….

Les dones després de parir, com lleones, protegeixen les seves cries i comencen a amamantar-les oblidant totes aquelles persones que les volen separar de les seves criatures, i cada cop més, s’uneixen a “tribus”, espais amb altres dones on troben recolzament, ajuda, acompanyament i alleten, alleten tranquil·les, gaudint de la seva capacitat nutrícia.

Evidentment, la ciència avala la lactància. Son tants els beneficis d’alletar: des de la composició de la llet, les defenses, els gustos, l’autoregulació de la pròpia alimentació… fins a l’amor, les carícies, la disponibilitat, el pell a pell, el plaer de la succió, la seguretat… sense oblidar els beneficis per a la mare (menys risc de càncer, retorn al pes d’abans de l’embaràs amb més facilitat, econòmic, pràctic, menys sentiment de tristesa post part, plaer, “empoderament”…)Però sobretot, no es que sigui el millor, sinó que és el que pertoca a cada criatura, és el que es mereix cada nadó.

És una setmana per celebrar, perquè de vegades tot i ser el més “normal” no és el més fàcil, i les dones  lluiten per les seves lactàncies, s’informen, s’esforcen i s’ajuden unes a altres per poder donar als seus fills els millor i gaudir d’aquest procés de la seva sexualitat al màxim.

Des de Titània, volíem homenatjar a totes les dones, mares biològiques o adoptives, nadons, dides, assessores, llevadores, doules… que amb la lactància materna posen el seu granet de sorra per a construir un món millor.

A totes les dones que alleten o han alletat, sigui el temps que sigui, i no ens volem oblidar de les parelles i /o pares que les acompanyen, que cuiden i faciliten el vincle mare-criatura assegurant així la lactància.

Moltes felicitats!!!

Durant tota la setmana es fan moltes activitats des de diferents espais, festes, xerrades i trobades, ens és impossible anunciar-les totes, però celebrem totes les iniciatives. Des de Titània, acompanyem a les mares en els grups de criança i oferim suport a la lactància, si us cal, durant tot l’any.

EL BEBÉ EMOCIONAL

La setmana passada, vam tenir el plaer de convidar-vos a la xerada que oferia Enrique Blay, autor del llibre “El bebé emocional”, l’Enrique, ens ha enviat un resum dels punts més importants que vam tractar a la xerrada i ho volem compartir amb vosaltres.

– El desarrollo psicológico se inicia desde el mismo momento de la concepción. Sobre una base genética -heredada de nuestros padres-, y del desarrollo del sistema nervioso –específico en cada individuo-, las experiencias moldean el cerebro, afectan su estructura y van definiendo la particularidad psicológica de cada persona.

– Desde que el bebé es concebido y hasta los 2 años de edad, su percepción es totalmente emocional, es decir, transforma toda experiencia en sentimiento y emoción internas. A partir de esta edad se inicia el desarrollo de la percepción racional que no prevalece en el niño hasta los 12-14 años de edad. De ahí la gran delicadeza de bebés y niños y el sumo cuidado en que hay que tratarlos, desde la escucha, la comunicación y el respeto de sus emociones.

– El bebé intrauterino tiene intensos y potentes canales de percepción, que le hacen vivenciar sus primeras experiencias emocionales. El bebé intrauterino está en simbiosis con su madre, por lo que el aspecto más importante a considerar a lo largo de la gestación, es el estado emocional de la madre. Lo que siente la madre, lo siente el bebé. Dada la alta capacidad auditiva del bebé intrauterino y de recordar esos sonidos una vez nacido, el padre tiene también oportunidad de iniciar con el bebé no nacido, un vínculo afectivo (igual que otros hermanos del bebé, si los hay), hablándole y cantándole sobre el vientre de la madre.

– El nacimiento es una experiencia emocionalmente muy intensa para el bebé, tanto en su viaje a través del canal del parto, como en el nacimiento y horas posteriores. Una experiencia que dejará una profunda huella en su psique. El bebé pasa del mundo paradisíaco del útero materno (cálido, protegido, bañado en endorfinas, sintiendo el amor de su madre), a un mundo absolutamente nuevo y desconocido. Surge a un mundo agradable, placentero, afectivo, amoroso o surge a un mundo desagradable, agresivo, doloroso, violento. Se siente seguro con las personas que le rodean o hay que desconfiar de ellas. Esa percepción es una impronta en nuestra psique que tendrá mucho que ver en la forma en que sintamos el mundo en el que vivimos. El tipo de parto que facilita, tanto la salud física como la psicológica de madre y bebé, es el que Michel Odent denomina “Parto mamífero”, basado en la no intervención externa (salvo que sea necesario), dejando que actúe la naturaleza a través de lo que denomina “Cóctel de hormonas”, como la oxitocina, endorfinas y prolactina. También es muy importante el no cortar el cordón umbilical antes de que deje de latir y mantener el “piel a piel” entre madre y bebé desde el mismo nacimiento y en las horas y días posteriores.

– Una vez nacido, el bebé necesita tanto alimento nutriente como alimento afectivo. Indispensables los dos para su salud física y psicológica. Para otorgarle alimento afectivo disponemos de:

  • Lactancia materna.
  • Atención del llanto.
  • Colecho.
  • Contacto físico.
  • Tiempo compartido.

A través del Alimento Afectivo satisfacemos la principal necesidad afectiva de todos los bebés: SENTIRSE INCONDICIONALMENTE AMADO.

Enrique Blay Llauradó

Image

Image

Xerrada gratuïta: “El bebé emocional”

Estem encantades de convidar-vos a la xerrada gratuïta que farem el dimarts 17 de Juliol a les 17h de la tarda sobre el “Bebé emocional” a càrrec de l’autor del llibre Enrique Blay.

Image

Durant la xerrada es tractaran diversos temes:

Desenvolupament psico-emocional del nadó

Els diferents estadis de percepció al llarg de la vida.

Percepció intrauterina i infantil

Allò que el bebè i el nen o la nena percep i com ho processa.

La Gestació, llavor del nou ésser

El que sent la mare, sent el bebè.

Néixer, des de la perspectiva del bebè.

Com experimenta el bebè el seu naixement

Ja ha nascut

Aliment afectiu.

Lactància, plor, collit, contacte físic, temps.

La felicitat dels nostres fills i filles

Autoestima. Sentiment de ser estimat.

Preguntes i comentaris. 

“Toda mujer y todo hombre han sido una vez niños y en la medida en que ese niño se sintió amado, así se ama ahora a si mismo, a los demás, al Mundo y al Universo entero. Quien ama a un niño, siembra amor para el futuro.”                              

                                                                                                            Enrique Blay

Per temes d’aforament us agrairíem que confirméssiu la vostra assistència al 934266559.

Les criatures com sempre són benvingudes.

A CASA SOM UN TRIO!!

A Titània ens adherim al “Dia mundial del Sueño Feliz”, la nostra companya Mireia, ha escrit un post sobre la seva experiència dormint amb una criatura…

 

De tota la vida que he tingut problemes per dormir… els horaris de feina no han ajudat gaire, treballar de nits em passa factura!!! Però un cop agafo el son… no hi ha qui em llevi, sóc una dormilega, ja pot tronar o llampegar que jo no em desperto!!!

Des que em vaig quedar embarassada, el primer que tothom ens deia era: ui… se us ha acabat dormir bé!!! i a mi, certament era una de les coses que em feia més por, pensava: i si es desperta molt sovint…? i si és d’aquells nens que no dormen…??? ( al tanto!!) i si no el sento per les nits…???

Per sort anavem preparats i informats, havíem llegit i compartit amb altres pares l’experiència del collit i no en teníem dubtes, així que li dèiem a tothom… i en veu alta: COLLITAREM!!

Tot i així les pressions familiars no van tardar en arribar… la meva mare dient que “MOLTS” nens es morien aixafats pels pares (jo li contestava, si es clar, els diaris en van plens…!!!)  la meva sogra, regalant-me llençolets de bressol… total que vaig cedir a les pressions (si, vaig ser jo soleta, perquè el meu company continuava convençut que no ens feia falta el bressol) i vaig emportarme a casa  un bressol tipus moisès que em va deixar una companya (il·lusa de mi, pensava: per quan dormi durant el dia i jo vulgui fer coses… quina cosa voldria fer jo, més que dormir??)

Quan va néixer l’Arnau ens vam passar tota una setmana pell amb pell sense poder-nos separar, dormint juntets tots tres, quin plaer!!! Me’n vaig adonar que no es dorm tan malament amb les criatures, que els nens i nenes quan se senten segurs dormen (tots dormen) i que el petit no plorava en tota la nit, quan tenia gana, només sentir com es llepava els llavis ja tenia la teta dins la boca… no li donava temps a despertar-se!!! A mida que es feia gran i el llit es quedava petit vam acoplar un llitet al costat i així vam aconseguir 1.75 cm d’amplitut que es van agraïr!!!! I així hem passat 11 mesos !!!

Jo em pregunto: com s’ho fan les mares que donen pit a la nit i no dormen amb ells, deuen anar baldades!!!, com es poden perdres els somriures nocturns que fan mentre somnien?? com poden dormir tranquil·les sense sentir la respiració dels seus nadons a cau d’orella???

A casa meva som un trio. Dormim els tres junts, apa queda dit!!!

Us ensenyo la foto del meus dos nois dormint junts…. a mi se’m cau la baba!!!

 

Per cert, per als curiosos… El bressol el vam desmuntar al 5è mes del petit, no el vam fer servir mai, però va ser molt útil per guardar peluixos, ninots i demés… ara està plegat i pendent de tornar-li a la meva companya ( que tot i així… li agraeixo que em cedís el bressol de les seves criatures!!!)

 

Mireia Monllau, mare de l’Arnau ( i infermera)

 

 


29 de Junio: Día Mundial del sueño feliz

Des de Titània ens encanten les iniciatives que promouen un part i una criança respectuosa. Per això ens volem adherir a l’última proposta que ha sorgit de la blogosfera maternal i paternal a favor del son respectat i del collit.
Els últims anys s’han publicat diferents llibres de mètodes conductistes sobre el son infantil on creiem que s’acosta al maltracte deixant als nadons plorar, menyspreant les seves necessitats i someten-los… Per això animem a totes les mares i pares que acompanyen a les seves criatures a dormir, els que els encanta acaronar les criatures, bressolar-les, omplir-les de petons i dormir amb elles… a una acció a favor del son infantil des de la xarxa.


La proposta:
Hi ha diferents maneres de participar a l’acció que es durà a terme el dia 29 de Juny. Es pot participar des de diverses xarxes socials.
Twiter: El dia 29 ajudeu a convertir el hashtag #desmontandoaEstivill “trend topic”, i expliqueu la vostra experiència…
Facebook: podeu afegir-vos al grup i l’esdeveniment, a més d’omplir les vostres pàgines i perfils d’experiències sobre el son respectat, també podeu pujar la foto que prové del web amormaternal.com i que us adjuntem al post.
Blog: feu-ne difusió de la iniciativa i escriviu la vostra experiència .

Recordeu que totes les accions s’han de dur a terme el mateix dia 29 de Juny!!!

Expliquem al món que sou moltes les mares i pares que respecteu el son de les vostres criatures!!!


MAMACANTA

Vols distrutar amb la teva criatura cantant cançons?? Doncs aquest curs és per a tu. Vine els dilluns de 16 a 17h a disfrutar del Mamacanta. Un espai on compartir amb altres mares, pares i criatures el plaer de la música i el cant. Dirigit a embarassades i a mares i pares amb nadons fins a 9 mesos. A càrrec de Tànit Navarro, http://www.tanitnavarro.com/biografia/

Per tan sols 35€!!!

Comencem el proper dilluns 26 de Juny!!

Image