Ser comadrona: experiencia de libertad femenina

Yo Tere, mujer comadrona, nací libre y acompañada.
Mi madre nos acogió en sus entrañas, en su matriz, a mí, a mi hermana Nati y a mi hermano Javi. Conviví y nací entre una mujer y un hombre. Así que lo femenino y lo masculino, la diferencia, está presente desde mi origen. Tres años antes, este lugar ya había sido habitado por mi hermana Ángela, quien desde siempre nos ha ido enseñando también un camino para nosotras.
En el regazo de mi madre íbamos creciendo y nos íbamos nutriendo en una relación muy íntima y entrañable. Nacimos del cuerpo de mujer, del cuerpo de madre. Ella desde su generosidad nos dio la vida y nos entregó a ella. Un parto fácil y acompañada de mi padre, mis tías y una comadrona.
Es, pues, mi lugar de origen en mi experiencia de Libertad femenina en relación. Para mí vivida como una libertad condicional y condicionada a la otra, con la dualidad que esto representa para mí: pues es condición imprescindible el cuerpo que acoge, la presencia y la relación con la otra y, a la vez, no quiero decir opuesto, condicionada a un mismo espacio con lo que tiene ello de amplitud y de estrechez, de inmensidad y de límite, el necesario para tener en cuenta a la otra o lo otro, que da medida para no desparramarse o perderse, lo que contiene de seguridad y confianza. Una libertad femenina que no pasa por encima de lo otro en una afirmación de mi.
Crecí en una familia que trabajaba en el textil, mi madre urdidora y mi padre tejedor. Esto acompañó mi vida. Recuerdo que de pequeña nos reuníamos las mujeres de casa para coser, para charlar de nuestras cosas, también escuchábamos historias de otras mujeres en las radionovelas. Un tiempo bonito para mí. Después, a la vez que seguía con los estudios, empecé a trabajar en el textil, junto a mis hermanas y mi hermano, uníamos los hilos en un ovillo al tiempo que nos uníamos en hilos de relación. Hilos con los que yo cosía la ropa para mi familia. Días y noches disfrutando uniendo trozos de tela, pedazos de vida.
Posteriormente trabajé en una imprenta, entonces todavía habían letras de metal, eran el molde, la matriz, que unidas hacían palabras y con ellas los textos de historias vividas, sentidas, soñadas, reales, imaginadas.
Cuando fuí a la Universidad estudié Enfermería, me dediqué al cuidado de la salud, al cuidado de los cuerpos y las relaciones. Trabajé durante años en el Banco de Sangre, con las personas que donaban y recibían la sangre. La sangre como elemento imprescindible de origen y de vida, circulando a través de vínculos en una relación de dar y recibir.
Al hilo de mi propia historia, con el que he ido entretejiendo vida, relaciones y trabajo, es el que me ha ido llevando a mi quehacer como comadrona, movida por el deseo de encuentro con el origen, con la madre y la relación con ella, con las otras y los otros en un espacio de libertad, confianza y vínculo. El lugar donde se me hace posible estar en estos espacios de libertad femenina en relación es en la cooperativa Titània-Tascó, con mis compañeras, con las mujeres en su ser madres, con sus criaturas y con su pareja. Trabajo como comadrona en el acompañamiento y en la asistencia del parto en casa. Para mí ha sido una “vuelta al hogar”, del que nunca me fui, aunque viva en otro lugar. Un espacio y tiempo de creación, de relación íntima y compartida, de respeto, de confianza. Donde vivo un precioso tiempo de sentido y, a la vez, dialogando, o discutiendo otras veces, con el tiempo del reloj, en esa espera permanente en la que en cualquier minuto o segundo me pueden llamar para un parto, y en la que tengo que dejar todo lo que esté haciendo en ese momento (familia, estudios, amistades…). Así que, teniendo en cuenta el tiempo de reloj, que también está, y tengo que ir viendo como organizármelo con mis compañeras en la medida que podemos, le doy paso a ese tiempo de parto que es un “tiempo escogido” por mí y que tanto me gusta. Sé que el trabajo que hago me da vida por lo que contiene de corazón y de matriz, de amor y de madre. Vida y trabajo unido por ese hilo conductor: origen y relación.
Mi experiencia de Libertad femenina atraviesa diferentes tiempos de sentido: el de mi deseo nacido del encuentro y re-encuentro con la madre; el de apertura y de entrega con lo que nace de cada una de nosotras, de abrirme a la vida, a lo otro, de dar a luz, dar sentido a lo que somos, hacemos y sentimos, a la creatividad; el de la elección y decisión de mi trabajo y en el lugar donde lo hago, en el hogar; el de la sinceridad con mi vida, conmigo y mi historia; el de la confianza que da acompañar y ser acompañada en una relación mutua; el de sabiduría del cuerpo, del ser; el de estar en relación con el origen materno, con la vida, con la otra y el otro.
La experiencia de libertad relacional la vivo como un movimiento ondulatorio, como con las contracciones en el parto, a veces más intensas, otras más suaves, más amplias o en ocasiones más estrechas, más cercanas o más distantes, más profundas y otras más superficiales, más cercanas o más distantes. Esto me pone en contacto con la imagen de la dinámica de la matriz, que para mi es la dinámica de la vida, el impulso, el ritmo con el que nacemos y con el que caminamos en la vida; un movimiento fluctuante de ascenso y descenso, de contracción y de relajación, y entre estos dos movimientos un tiempo de quietud. Es importante detenerse en ese punto, descansar para recuperarse: para aliviar la intensidad, recobrar el aliento, rehacer el camino, reponer fuerzas para volver a reencontrarse con ese movimiento que, en definitiva, nos hace avanzar porque en este proceso se pare, se nace y se vive.
Yo nací mujer, del cuerpo de otra mujer, el de mi madre, la nuestra. Yo, Tere, mujer comadrona nací libre y acompañada.
Tere Gonzalo del Moral
Comadrona, Cooperativa Titània-Tascó

Anuncios

El naixement com a punt d’inici en l’educació i la criança

JORNADES COOPERASEC-2012

EL NAIXEMENT COM A PUNT D’INICI EN L’EDUCACIÓ I LA CRIANÇA.
La Cooperativa Titània-Tascó va néixer l’any 1985 a Barcelona. Tascó tenia com a objectiu mostrar que era possible fer una esquerda en el món laboral, econòmic, polític, cultural, social i sanitari. Titània va sorgir per donar resposta al desig de les dones de tenir cura de la seva salut i de la seva maternitat, el respecte a les seves decisions de com, on i amb qui volien parir.
En línies generals el que va motivar la seva creació va ser:
• La necessitat d’obrir nous espais on es fusionessin iniciativa i creativitat, relació personal i intercanvi professional.
• La voluntat de participar en un procés de buscar nous camins per a una situació de crisi, políticament desencantada, cultural i socialment qüestionable.
• El desig de donar cabuda a les capacitats i projectes professionals que no trobaven un marc adequat en el mercat laboral establert.
• Un entusiasme per trencar amb l’individualisme i la insolidaritat.
Tot això va ser possible per la iniciativa, l’empenta i l’esforç d’un grup de persones que provenien de diversos àmbits: el moviment de no-violència i objecció de consciència, moviments de ciutadans i ciutadanes de base i altres persones que intervenien de manera activa en la vida cultural, social i política del país, el grup de parts de Barcelona, així com professionals de la salut.
A Titània-Tascó des del seu inici s’han potenciat diferents iniciatives i projectes com: l’espai de salut “Titània, dones per la Salut”, el forn de llenya de Castellolí, el menjador-tenda de dietètica “La Grana” a Ripollet, la masía-centre rural d´acollida i trobades “La Plana” a Sta. Mª d´Oló. També va sorgir a nivell nacional l´”Asociación Nacer en Casa” i “La Liga para la Libertad de Vacunación” d’aquesta continuem sent la sede. Amb el temps cada projecte es va independitzar fent el seu propi camí, encara que mantenim afinitats comuns. Alguns projectes no han continuat dins l´entitat per no ser afins als nostres valors, objectius o principis de la cooperativa.
Actualment compartim l’espai amb Xicalla, espai d’educació lliure

Són 27 anys que treballem des de l’autogestió com a cooperativa i per l’autogestió de la salut i el part a casa. La nostra essència es treballar des de la LLIBERTAT, la CONFIANÇA i el RESPECTE, tant com a treballadores com en l’atenció i acompanyament professional. Oferim un servei basat en l’atenció integral de la persona.
Ens dediquem a promoure la salut en general, teràpies naturals, l’assistència del part a casa, recolzament a l’alletament matern i fem grups de Preparació a la maternitat i paternitat, així com grups de criança.
Les dones i parelles que formen part dels grups volen informar-se, intercanviar coneixements i experiències, son grups de reflexió, d’ajuda, d’acompanyament i enriquiment mutu. Això afavoreix la cohesió del grup i el vincle que, en la majoria de casos, es manté durant molts anys després continuant compartint la seva experiència.
Els objectius en l’acompanyament són:
• Possibilitar l’autonomia pròpia i del propi grup
• Afavorir la pressa de consciència de les seves necessitats i desitjos
• Potenciar la seva capacitat d´autocura
• Obrir nous punts de mira
• Possibilitar relacions saludables basades en la confiança i el respecte
• Proporcionar informació i recursos perquè puguin prendre les seves decisions.
• Recolzar la capacitat de responsabilitzar-se dels propis processos.
• Respectar la singularitat de cadascun i cadascuna.
• Potenciar la relació amb altres grups o entitats socials.
Amb tot això anem teixint la història de les dones i homes que hi participen i, a la vegada, la nostra pròpia història, com a persones i com a cooperativa.
Anem aprenent , amb el que donem i rebem, tots i totes plegades i així anem compartint camí. Som mitjanceres del nostre saber i també dels saber que hem rebut de les i els altres, de la experiència viscuda i sentida.
Acollim i acompanyem el que neix de cadascun i de cadascuna. Tenint en compte la seva singularitat, la seva diferència vers l’altre, i es sostenible en base a l’acceptació i el reconeixement d’una mateixa i l’altra. Així que es el respecte a la manera de pensar de cadascú, les seves ideologies i creences, la seva llengua i cultura, els seus sentiments… La manera que l’individu té de relacionar-se amb ell mateix té que veure amb com es relaciona amb el altre, amb la societat que viu i amb el món.
El grup aporta diferents maneres de veure i viure la vida i això crea referències que poden ser punt de partida de noves formes de plantejar-se les coses, de renovar decisions o consolidar les que ja tenen. Sabem que en cada grup que comença, s’inicien, a la vegada, noves relacions, noves mirades en relació a la maternitat i paternitat, en criança i educació, com també en altres temes.
Transmetem els valors de la cooperativa quan acompanyem a un grup, els projectem perquè els tenim ben integrats com a dinàmica de relacionar-nos i de treballar. Aquests valors són: la participació activa, sensibilitat, compartir, ajuda, reconeixent, acceptació, diàleg, respecte, confiança, llibertat; valors i actituds que es projecten dins el grup, i ells li donen continuïtat possibilitant noves xarxes de relacions, de projectes i intercanvis en la comunitat. Així entenem que es construeix una societat responsable amb ella mateixa i amb el seu entorn.
Tot això ho fem tenint en compte l’origen, la gestació, i a qui ens va donar la vida i a la vida. Des de la concepció, gestació i el naixement de les criatures la pròpia mare li ensenya aquests valors, que queden impregnats en el bebè i li serviran de guia.
Entenem el cos de dona com un espai solidari, només per la seva capacitat de ser dos ja possibilita la relació (encara que es faci real o no), engendra solidaritat, nodreix al bebè en la seva matriu, el seu niu, li transmet els seus sentiments, els seus valors, li protegeix i el deixa partir perquè continuï el seu camí, sabent-se acompanyat. A través del cos de dona es construeix un cos social i socialitzador.
Per això treballem des de la sexualitat femenina, que té a veure amb com ens relacionem amb el nostre cos, amb els sentits, amb el plaer, amb el dolor, amb el desig, amb la necessitat, la capacitat de donar i rebre, d’obrir-se, de sentir l’amor, la tendresa… Cal conèixer i reconèixer-se en el propi cos, explorar-ho, acceptar-ho, convidar-lo a sentir tot allò que ens passa i passa per la vida. Mostrar-nos amb la nostra manera d’ésser i d’estar en el món.
Aquest saber-se d´una mateixa es reflexa en tot allò que fem, amb totes les persones que ens relacionem i amb tot el que ens envolta. En la gestació li donem cos al bebè i li ensenyem el que anem aprenent, de nosaltres mateixes i del món. Li ensenyem l’espai i els límits, la realitat. Durant el part, un nou temps d’obrir-se a l’altre, un viatge conjunt,una abraçada intensa, el dolor i el plaer present, l’emoció viva, l’acollida apassionada i la felicitat inoblidable. Durant la criança mantenim el contacte íntim, li donem seguretat, singularitat, continuem cuidant-lo amb el tacte i el contacte, l’afecte, l’alletament, els massatges, la veu, cobrint les necessitats bàsiques …
La relació inicial de l’ésser humà, des de la seva concepció, es social i solidària, comença en la unió de la seva mare i el seu pare(o de les diferents variants que una dona pot engendrar ).
El bebè s’incorpora i incorpora el món, a través i en relació amb la mare, amb el seu cos. Des de la matriu va conformant el seu esquema corporal, emocional i social. El bebè creix dins la matriu amb el model de vida de la mare ( i a la vegada del pare/ parella, a través d’ella).
Els records prenatals estan a la memòria cel•lular, es la memòria genètica. Alguns autors consideren que les experiències més formatives són les que transcorren abans del naixement. En les experiències prenatals estan les influències socials, culturals, polítiques. Quan es produeixen traumes abans, durant o després del naixement, la quantitat i la qualitat d’unió es redueix. En el cos i la ment del bebè es produeix una resposta de “defensa natural” , que posteriorment requerirà molt reconeixement i comprensió per anar endavant. Encara que el bebè intrauterí incorpora experiències de la seva mare i pare/parella, ells tenen també les seves experiències úniques . Un naixement respectuós contribueix a la pau mundial.
Tot això ho treballem en els grups amb diferents dinàmiques. Fem exercicis de consciència corporal, de respiració, de relaxació, dansa; i també fem xerrades sobre diferents temes: alimentació, autocures, sexualitat, factors emocionals, el procés de part fisiològic, acollida i cures a la criatura, alletament matern, quin significat té convertir-se en mare i pare, rols de referència, educació… en un marc de confiança, respecte i confidencialitat.
El nostre punt de partida és des de la salut, no es des de la malaltia; les relacions i la manera de treballar es cooperant no competint; ens basem en la confiança no en la por: si la balança va cap a la por es retrau, li resta capacitats, li dificulta avançar, i viu amb més angoixa. Si es declina cap a la confiança una persona es capaç de viure la vida més alegre, més segura, pot fer eleccions més lliures, decidir el que necessita o desitja, reconèixer les seves capacitats i les seves limitacions, pot respondre i resoldre les situacions més adientment, i assumir millor les seves responsabilitats. En definitiva, viure d’una manera més joiosa la vida i transmetre-la així. Cal educar en confiança i llibertat perquè l’ésser, la societat, puguin viure de manera saludable.
Amb la gestació i el naixement la dona accedeix a la seva maternitat, l’home a la seva paternitat i la criatura a la seva Humanitat.
Des de Titània fem difusió de tots aquests conceptes i valors amb: xerrades a la comunitat, espais de mares i pares, escoles, serveis sanitaris, Fires, congressos,mitjans de comunicació. Perquè sabem que la manera d´engendrar, parir, criar i educar formen part de la transformació de la societat.

Pepi Domínguez Cano i Tere Gonzalo del Moral, Llevadores

COOPERATIVA TITÀNIA-TASCÓ, SCCL
C/ Llibertat, 47 baixos 1a.
08012 Barcelona
Tel. 934 26 65 59
info@titania-tasco.com
Horari d’atenció: Dilluns a Divendres de 10 a 13 h i de 16 a 20 h
http://www.titania-tasco.com
https://titaniatasco.wordpress.com
http://www.pepidominguez.com

25º aniversario de la Asociación Nacer en Casa

¡ La Asociación Nacer en Casa cumple su
25 aniversario en el 2013 y va a celebrarlo!
        Somos un grupo de profesionales, en su mayoría comadronas, esenciales, para que las mujeres y parejas que desean continuar teniendo sus hijos en casa, en familia, en intimidad y con seguridad, lo puedan hacer.  Reivindicamos el respeto por la fisiología del nacimiento y la normalización del parto domiciliario como modelo válido asistencial, acabando con los tabúes, prejuicios, miedos y contrainformación que existen en torno a esta realidad.
     Nuestra actitud y la de las familias que acompañamos, han permitido abrir caminos de reflexión acerca de la lactancia materna, de la autogestión de la salud, de la crianza, en marcos de amplia libertad, basándonos en la confianza y el respeto.
       Y para dar testimonio de todo ello, para reunirnos, para compartir las más diversas miradas y experiencias, para disfrutarlas… para sentirnos juntas y juntos en este proceso de transformación social en pro del nacimiento, de la infancia y de la vida, proponemos un encuentro en el que todas las personas, todos los grupos y asociaciones que están formando parte de esta red y esta urdimbre celebremos juntas y juntos.
CELEBRANDO EL NACIMIENTO Y LA VIDA
Creando y criando en libertad
El encuentro se realizará en la Casa de Campo de Madrid
durante los días 25 y 26 de mayo de 2013.
        Durante toda la jornada habrá fiesta, mesas redondas, talleres, actividades para niños, para adolescentes, para madres, para padres y profesionales..
SI QUIERES DISFRUTAR Y COMPARTIR CON NOSOTROS, RESERVA YA ESTE FIN DE SEMANA PARA ESTAR Y ABRIR LAS PUERTAS EN LA CASA DE CAMPO DE MADRID.
Para asistir a la celebración es necesario rellenar la Ficha de Inscripción.

Asoc_NacerEnCasa

EL BEBÉ EMOCIONAL

La setmana passada, vam tenir el plaer de convidar-vos a la xerada que oferia Enrique Blay, autor del llibre “El bebé emocional”, l’Enrique, ens ha enviat un resum dels punts més importants que vam tractar a la xerrada i ho volem compartir amb vosaltres.

– El desarrollo psicológico se inicia desde el mismo momento de la concepción. Sobre una base genética -heredada de nuestros padres-, y del desarrollo del sistema nervioso –específico en cada individuo-, las experiencias moldean el cerebro, afectan su estructura y van definiendo la particularidad psicológica de cada persona.

– Desde que el bebé es concebido y hasta los 2 años de edad, su percepción es totalmente emocional, es decir, transforma toda experiencia en sentimiento y emoción internas. A partir de esta edad se inicia el desarrollo de la percepción racional que no prevalece en el niño hasta los 12-14 años de edad. De ahí la gran delicadeza de bebés y niños y el sumo cuidado en que hay que tratarlos, desde la escucha, la comunicación y el respeto de sus emociones.

– El bebé intrauterino tiene intensos y potentes canales de percepción, que le hacen vivenciar sus primeras experiencias emocionales. El bebé intrauterino está en simbiosis con su madre, por lo que el aspecto más importante a considerar a lo largo de la gestación, es el estado emocional de la madre. Lo que siente la madre, lo siente el bebé. Dada la alta capacidad auditiva del bebé intrauterino y de recordar esos sonidos una vez nacido, el padre tiene también oportunidad de iniciar con el bebé no nacido, un vínculo afectivo (igual que otros hermanos del bebé, si los hay), hablándole y cantándole sobre el vientre de la madre.

– El nacimiento es una experiencia emocionalmente muy intensa para el bebé, tanto en su viaje a través del canal del parto, como en el nacimiento y horas posteriores. Una experiencia que dejará una profunda huella en su psique. El bebé pasa del mundo paradisíaco del útero materno (cálido, protegido, bañado en endorfinas, sintiendo el amor de su madre), a un mundo absolutamente nuevo y desconocido. Surge a un mundo agradable, placentero, afectivo, amoroso o surge a un mundo desagradable, agresivo, doloroso, violento. Se siente seguro con las personas que le rodean o hay que desconfiar de ellas. Esa percepción es una impronta en nuestra psique que tendrá mucho que ver en la forma en que sintamos el mundo en el que vivimos. El tipo de parto que facilita, tanto la salud física como la psicológica de madre y bebé, es el que Michel Odent denomina “Parto mamífero”, basado en la no intervención externa (salvo que sea necesario), dejando que actúe la naturaleza a través de lo que denomina “Cóctel de hormonas”, como la oxitocina, endorfinas y prolactina. También es muy importante el no cortar el cordón umbilical antes de que deje de latir y mantener el “piel a piel” entre madre y bebé desde el mismo nacimiento y en las horas y días posteriores.

– Una vez nacido, el bebé necesita tanto alimento nutriente como alimento afectivo. Indispensables los dos para su salud física y psicológica. Para otorgarle alimento afectivo disponemos de:

  • Lactancia materna.
  • Atención del llanto.
  • Colecho.
  • Contacto físico.
  • Tiempo compartido.

A través del Alimento Afectivo satisfacemos la principal necesidad afectiva de todos los bebés: SENTIRSE INCONDICIONALMENTE AMADO.

Enrique Blay Llauradó

Image

Image

Xerrada gratuïta: “El bebé emocional”

Estem encantades de convidar-vos a la xerrada gratuïta que farem el dimarts 17 de Juliol a les 17h de la tarda sobre el “Bebé emocional” a càrrec de l’autor del llibre Enrique Blay.

Image

Durant la xerrada es tractaran diversos temes:

Desenvolupament psico-emocional del nadó

Els diferents estadis de percepció al llarg de la vida.

Percepció intrauterina i infantil

Allò que el bebè i el nen o la nena percep i com ho processa.

La Gestació, llavor del nou ésser

El que sent la mare, sent el bebè.

Néixer, des de la perspectiva del bebè.

Com experimenta el bebè el seu naixement

Ja ha nascut

Aliment afectiu.

Lactància, plor, collit, contacte físic, temps.

La felicitat dels nostres fills i filles

Autoestima. Sentiment de ser estimat.

Preguntes i comentaris. 

“Toda mujer y todo hombre han sido una vez niños y en la medida en que ese niño se sintió amado, así se ama ahora a si mismo, a los demás, al Mundo y al Universo entero. Quien ama a un niño, siembra amor para el futuro.”                              

                                                                                                            Enrique Blay

Per temes d’aforament us agrairíem que confirméssiu la vostra assistència al 934266559.

Les criatures com sempre són benvingudes.

Una nena de la mà de la seva mare

xerrada-taller per a mares (de nenes, noies, joves…) i les seves filles

Image

Ser nena i esdevenir dona és un tema que ens interessa i ens alegra però que també ens inquieta i preocupa: néixer del mateix sexe que la mare significa tenir la capacitat de ser dos, és a dir, la capacitat de ser portadora de la vida. Aquesta possibilitat, que no determinisme, és viscuda de maneres molt diverses i depèn, en bona part, de la transmissió rebuda.

Nena, noia, jove, dona, vella… són els llocs pels quals transita l’experiència humana femenina. I venen indicats per l’absència i la presència de la menstruació, que també és sexualitat femenina.

Aquest xerrada-taller és un espai on, juntes, posem paraules i celebrem els canvis que va portant la vida. Guió de la sessió:

  • Cercle de dones i genealogia femenina
  • Breu explicació teòrica actual i ancestral de l’arribada de la menstruació i la fertilitat
  • Espai de diàleg
  • Petits exercicis corporals
  • Celebració final

Data: dimecres 4 de juliol de 2012 de les 17:30 a les 20:30 hores a Titània, Carrer Llibertat 47, 08012 Barcelona

Preu: 35 € per família (mare i una o més filles, de 12 anys a 18 anys).

Per a inscripcions truqueu a Titania: 934266559

Núria Beitia és mare d’una nena, psicòloga i creadora del taller de sexualitat femenina “Contacto con tacto” (nuriabeitia@copc.cat).

Tallers i cursos

Aquest mes de Juny  des de Titània us oferim moltes propostes interessants i les volíem compartir amb vosaltres…

–          Dilluns 4 de Juny a les 16h: Taller de Mamacanta, un espai per descobrir, aprendre i compartir l’experiència de la maternitat a través de la veu i el cant. Per tan sols 10€!

–          Dimarts 5 de Juny a les 17h: Xerrada sobre deslletament i alimentació complementària, a càrrec del Dr. Lucio Piermarini autor del llibre “Io mi svezzo da solo”. Totalment gratuïta. (places limitades)

–          Dimecres 6 de Juny a les 16h: Taller de Vacunes, impartir per el Dr Xavier Uriarte. Repetim l’exitós taller, on aprendreu tot el que cal saber sobre les vacunes. 30€/pers. 50€/parella

–          Dijous 7 de Juny a 17h: 13è Dia mundial pel drets del naixement (http://pdn.pangea.org/plataforma.html), amb col·laboració de la “Plataforma pro derechos del nacimiento” organitzem un cineforum: “El cerebro del bebe” d’Eduard Punset. Gratuït. ( si en vols saber més… http://ponteensupiel.wordpress.com/)

A més a més comencem nous cursos:

–          Curs de preparació a la maternitat i paternitat, un curs de 6 mesos on us acompanyarem durant la gestació i els primers mesos de criança i us donarem eines i informació per gaudri d’un part natural i una criança afectuosa. Preu 600€/parella.

–          Dansa del ventre, per a mares, embarassades, àvies, tietes, germanes, amigues… Els dimarts a les 19h. Preu 35€/mes

Continuem els cursos:

–          Taller d’hipopressives, per enfortir el sòl pèlvic i les abdominals. Dimecres a les 18h.

–          Grup de criança i suport a la lactància. Dilluns de 16:30 a 18h.

–          Curs de “La mama porta un bebè a la panxa” per a famílies que esperen una nova criatura. Els divendres a les 16h.

Setmana mundial del part respectat

Aquesta setmana (del 21 al 27 de maig) celebrem la setmana mundial del part respectat. En motiu d’aquesta celebració farem dues xerrades:

Dimecres 23 Maig: “El part respectat” a La lleteria del Poble Sec

Dijous 24 Maig: “Titània, 26 anys per la salut i el part a casa” a L’hora Lliure a Gràcia.

Ens encantaria trobar-nos amb tots vosaltres!!!

Celebrando el deseo de nacer, acompañando el deseo de vivir

Charla-coloquio al cuidado de Núria Beitia Hernández, madre de una niña nacida en casa y psicóloga.

 Vivir es, en palabras de María Zambrano, ese “acompasado seguir naciendo: un transitar por la experiencia humana, continuamente renovado, que guía cada una de nuestras vidas con sentido y que nos lleva, cuando nos dejamos tocar por el amor, a la plenitud, a la libertad y a la confianza en el encuentro con lo otro, con el mundo y conmigo misma, conmigo mismo. Sigue leyendo